A la Terra de Potser Mai: De cami vers la vida...

ISBN-13: 9781502768018 / Kataloński / Miękka / 2014 / 208 str.

Miquel Beltran I. Carrete

Opis

Quan Teresa assisteix el IV Congres Internacional NOSCE TE IPSUM esta patint una greu crisi d'identitat personal, d'autoestima. Alli s'assabenta que hi ha una sortida, una llum. Per a encarar-la ha de prendre en una setmana el tren de mitjanit cap a la terra de POTSER MAI, amb destinacio a la nacio de GOIG. A Goig Teresa es reuneix amb Raimon, el que sera el seu guia, i comenca una ruta turistica emocionant. A traves de diverses reunions i visites i amb el descobriment d'una innovadora filosofia existencial Teresa pot reconciliar la dona amb la noia que porta dins per aixi adquirir el valor necessari per aconseguir una cosa tan simple com es VIURE. A Goig es desenvolupa una historia plena de romanticisme que preten ens duu mes enlla de la novel.la de parella. Nomes l'amor veritable pot acaronar-nos per sempre si aprenem a estimar la vida i, sobretot, a estimar-nos a nosaltres mateixos.En cadascun dels personatges d'aquest llibre, podras trobar una part de tu mateix, en cada dialeg, en cada experiencia... pots trobar la resposta que fa tant de temps que cercaves. Troba i desenvolupa les teves essencies masculines i femenines, torna a les teves arrels, a la il.lusio d'infant que busca el poder creixer amb alegria, desperta els teus sentits i retroba't amb la natura... "Obriu les vostres animes, els vostres cors, els vostres pensa-ments... No us amagueu... Deixeu-vos portar per la vida a Goig, sense expectatives, sense por de res, sense suposicions o teoria previes... Va escriure Flaubert que els -somnis son la sirena de l'anima. Ella us canta, us crida. Aneu, seguiu-la i no retorneu fins a trobar-la. Recordeu sempre que una anima rica es nodreix sempre de la voluntat, no del desig. I camineu, camineu, salteu, voleu... Sembleu ocellets espantats... Venceu la por, sortiu de la gabia, allibereu-vos de l'esclavitud d'aquestes realitats que us van encadenar, feu niu en els somnis i crieu en llibertat les vostres vides. Molts porteu arrossegant des de sempre la sensacio que aquesta vida que us va tocar viure es com un llarg embaras... si, ve-ritat? Us heu estat gestant a vosaltres mateixos. Ha arribat l'hora de parir, ha arribat l'hora de neixer. No deixeu que us espantin les con-traccions, es pur panic. Dilateu amb fermesa i amplitud la vostra fe en vosaltres mateixos, deixeu que flueixi per les vostres venes sang de color promesa, la que fa tant us vareu fer, i travesseu la boca del futur. El desti, el vostre desti dependra ja de vosaltres. Agafeu les regnes i domeu-lo al vostre gust, al vostre lliure albir... La vida es nodreix del temps. Voleu estimar-la de veritat? Pugeu a aquest tren, el tren de l'esperanca, de la terra promesa. Dei-xeu de malgastar el temps, toca ja alimentar-lo amb la vostra verta-dera essencia. Feu-ho i la vostra vida us somriura per sempre."