La mare es la sola persona del mon que coneix els meus temps exactes. Desclassificar-ne parts i trametre-les a l'estimat es una feina impossible d'entrada que no espera mai el fruit complet. Per una banda o l'altra sempre l'estimat errara la recepta, i jo li haure de tornar a mostrar cami mentre ell plora i l'ajudo distraient-lo amb la faula de la vespeta afamada com Serafini. Aleshores l'estimat produeix estimacio, com sempre, i tot torna a comencar. En una fugida constant, pero volgudament traida, i jocosament i alegre, tot continua en el llit gai."